El problema mediambiental
El plàstic és un material omnipresent a la nostra economia i vida quotidiana. És barat i increïblement versàtil i té propietats que el fan ideal per a moltes aplicacions. Aquestes característiques, també han fan que s’hagi convertit en un problema mediambiental; el qual ha motivat el neixement del moviment plastic-free.
Segons la Comissió Europea, més del 80% de les escombraries trobades al mar són plàstic.
En els darrers setanta anys; la producció de plàstic, ha passat d’1,7 milions de tones, a 300 milions de tones a l’any. Segons The Worldwatch Institute, 2015.
Més del 99% dels plàstics es produeixen a partir de productes químics derivats del petroli, el gas natural i el carbó, els quals són recursos no renovables.
Si continuen les tendències actuals; el 2050 la indústria plàstica podria representar el 20% del consum total de petroli mundial, segons la ONU.
La pressió popular: plastic-free
Per abordar aquest problema s’han creat moviments ciutadans plastic-free arreu del món. L’objectiu és pressionar per provocar reaccions governamentals que prohibeixin el plàstic d’un sol ús, sobretot el dels embalatges.
Entre les reaccions més destacades, es troben: la directiva europea de prohibició dels plàstics d’un sol ús, en vigor a partir de l’any 2021.
O el compromís de New Plastics Economy: amb el que la Fundació Ellen MacArthur ha aconseguit reunir a 450 signants, entre ells grans corporacions que es comprometen a eliminar el plàstic de la seva cadena producció, abans de que es converteixi en residu.
Les microesferes i els microplàstics
L’any 2015 es va demostrar científicament, que els productes que contenien microesferes, abocaven milions de tones de plàstic als desaigües. Aquest va ser un moment clau, el qual va dur a un canvi en l’opinió pública en contra el plàstic.
Segons Will McCallum, cap de les campanyes sobre plàstics de Greenpeace al Regne Unit. «Les microesferes van ser un defecte de disseny de difícil comprensió»
Segons el periodista del diari The Guardian, Stephen Buranyi: “de vegades, les històries alarmants sobre el plàstic arribaven als mitjans de comunicació, i aconseguien cridar l’interès del públic.
L’any 2015; la gran taca d’escombraries del pacífic era el tema favorit dels mitjans de comunicació; però res comparat a el que es parla avui en dia”.
L’informe anual de l’ONU
L’any 2018, l’ONU presenta com a focus principal del seu informe anual de medi ambient; l’objectiu de vèncer la contaminació per plàstic a escala mundial. L’ONU parla d’això; com a un dels majors reptes als quals s’enfronta l’ésser humà i de la necessitat urgent d’un compromís per a reduir els plàstics d’un sol ús.
L’informe sobre “Els plàstics d’un sol ús: un full de ruta per a la sostenibilitat”, llançat al Dia Mundial del Medi Ambient, es va convertir en l’informe més descarregat del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient el 2018. Demonstrant doncs que la societat és cada vegada més conscient del problema de la contaminació plàstica.
Un canvi de percepció
El que va provocar exactament aquest canvi és que s’ha transformat tota la manera de pensar sobre el plàstic. Solíem veure’l com a residu: una molèstia, però no com a una amenaça. Aquesta idea ha estat confirmada; pel recent descobriment generalitzat, de que el plàstic és molt més pervers i sinistre, del que la majoria de la gent s’havia imaginat mai.
“El moviment plastic-free s’ha convertit potser en la campanya mediambiental més exitosa que ha sorgit des del final del segle.
Si els governs mantenen els seus compromisos i el moviment manté l’impuls, tindrà grans efectes»
En particular, des de l’any 2018 ha augmentat el sentiment antiplàstic dels consumidors. Les empreses hauran d’adaptar els seus models de negoci a les noves realitats de prohibicions plàstiques del anys que venen.
El moviment plastic-free a les xarxes socials
Els moviments socials, nascuts des de les xarxes socials, com ara la iniciativa popular Plastic Attack; amb un fort seguiment a tota Europa, o Desnuda la Fruta; han fet que algunes cadenes de supermercats i comerços comencin a adaptar-se.
Com ha resultat. L’estratègia més utilitzada és la substitució per envasos de plàstic biodegradable; els quals no són la sol·lució al problema que vol tractar el moviment plastic-free. En un proper post us en parlarem en detall d’això.
Aquestes iniciatives tenen com a objectiu crear conscienciació i animar als consumidors a evitar productes d’un sol ús, que continguin envasos de plàstic i sol·licitar alternatives realment sostenibles per als consumidors.
Les sol·licituts es fan tant als comerciants, com als productors d’envasos, als governs i les institucions.
Amb això es busca traspassar la responsabilitat del problema, qui és el causant de la contaminació?, del consumidor final, als productors de plàstic i als governs perquè prenguin mesures.
Si vols ajudar-nos a crear conscienciació posa’t en contacte amb nosaltres!
